Què ha canviat a l’Orient Mitjà?

Eduard Soler i Lecha, investigador associat al CIDOB, analitza en aquesta columna d’opinió el context a Orient Mitjà un any després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, i quines tendències s’han accelerat, revertit o mantingut. “Les veus dels partidaris de la pau i de la negociació a tots dos costats es veuen superades pels decibels dels que clamen revenja. La pau mai és impossible, però el camí que caldrà recórrer és ara més llarg i costerut, com saben els que insisteixen a ressuscitar la solució dels dos estats”, afirma. “També són significatius els canvis que impliquen una reversió de tendències o l’aturada de processos en curs. Fins fa uns mesos, l'Iran semblava guanyar influència en un Orient Mitjà multipolar travessat per múltiples línies de fractura i on proliferaven els focus de conflicte. Doncs bé, per una banda, la qüestió Palestina i l’encaix d’Israel a la regió s’ha tornat a situar al centre de l’escenari i, per l’altra, malgrat la percepció de vulnerabilitat inicial, l’agosarada resposta israeliana i la reticència dels seus enemics per enfrontar-s’hi, ressituen Israel en una posició preeminent en l’estructura de poder de la regió.”