Xina i la Unió Europea: de socis estratègics a rivals sistèmics
L’any 2003, la Unió Europea i la Xina signaven el seu acord d’associació estratègica. La visió des d’Europa era que a mesura que la Xina s’anés desenvolupant es faria més liberal i fins i tot més democràtica. Cal recordar que només dos anys abans el gegant asiàtic havia entrat en l’Organització Mundial de Comerç (OMC), integrant-se així a les estructures i les cadenes de valor de l’economia mundial, i l’esperança era que, en 15 anys —tal com estipulava el tractat d’accés— la Xina es convertís en una economia de mercat. És important entendre el marc mental de l’època. El mur de Berlín havia caigut feia tot just una mica més d’una dècada, la Unió Soviètica havia desaparegut i els països de l’Europa Central i Oriental de l’antic Pacte de Varsòvia eren en els seus processos de transició democràtica i a punt de ser membres de la UE. En aquest context de democratització, molts pensaven que la Xina faria un recorregut similar, d’aquí l’aposta per un partenariat estratègic.