Revolució tecnològica i comerç internacional 4.0
Si hom pren una mica de perspectiva històrica, s’adona que la tecnologia ha tingut un paper destacat en l’arrencada i la consolidació posterior del comerç internacional. El fort augment dels fluxos comercials des del 1820 —derivat de les diferents revolucions industrials i dels avenços en l’àmbit del transport i de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)– només s’ha vist interromput pel període d’entreguerres. Si ens centrem en l’etapa més recent, els enormes avenços en aquesta matèria des de la dècada dels noranta han permès que les empreses fragmentessin els seus processos productius i els duguessin a terme en nombrosos països —amb la finalitat d’aprofitarne els avantatges d’especialització— donant lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). De fet, les CVG esmentades han impulsat els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables fa unes dècades.
En els darrers anys, no obstant això, alguns dels progressos tecnològics més recents podrien provocar certa reversió d’aquestes CVG i, en conseqüència, reduir els fluxos comercials. Els avenços en automatització, el cotxe elèctric o la impressió en 3D, en són alguns. Per contra, l’evolució incessant de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb el 5G o el blockchain (cadena de blocs), podrien seguir afavorint el comerç internacional, tal com ha passat durant els últims dos-cents anys.