Qatar i el descuit europeu de la regió del golf Pèrsic

Notes internacionals CIDOB, núm. 46

A Europa hem assistit a un descuit relatiu de la regió del golf Pèrsic, rica en energia. Dossiers més tradicionals a l’Orient Mitjà com són el Partenariat Euromediterrani o el conflicte araboisraelià van atreure una major atenció. Si segueixen actuant com a estats nació individuals, els europeus tindran cada vegada més problemes a l'hora de mantenir els seus interessos davant uns EUA ben establerts i una Àsia emergent a la regió.

En menys de dues dècades, Qatar s'ha convertit en el líder dels mercats globals de gas natural, i ha acumulat una quantitat considerable de poder tou a través d'iniciatives en els mitjans de comunicació, l'educació i la cultura. El canal de televisió via satèl·lit Al Jazeera, la Qatar Foundation, o la celebració del campionat mundial de futbol en 2020 són casos il·lustratius d'aquest lideratge.

El petit estat de Qatar sembla abastar més del que li correspondria amb un cúmul d'iniciatives diplomàtiques i socis sovint contradictoris, que van des d'Israel, l’Aràbia Saudita i l’Iran, fins als moviments democratitzadors i els islamistes. Més enllà d'ambicions personals, solvència financera, un buit de poder a la regió i una protecció silenciosa dels EUA, l'explicació més plausible és la de la necessitat que un petit Estat té de mantenir bones relacions en una regió inestable.

Com a mediador a la regió, Qatar pot jugar un paper útil per a Europa. Comprometre's amb Qatar, no obstant això, no pot substituir el compromís amb estats més grans a la regió com l’Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units (EAU) que, de vegades, rondinen davant la hiperactivitat de Qatar.
(...)