La reforma d’una Organització Mundial del Comerç en crisi: missió impossible?

L’Organització Mundial del Comerç (OMC) va contribuir, des de la seva posada en marxa el 1995, a la liberalització del comerç internacional a escala planetària, que ha fomentat la globalització de l’economia, la deslocalització de moltes empreses i la formació de cadenes globals de valor. Durant anys, l’OMC ha afavorit, juntament amb altres factors, el creixement econòmic, l’expansió de les empreses transnacionals i el desenvolupament de països emergents, particularment de la Xina i altres països asiàtics, que s’han industrialitzat ràpidament.

En el seu apogeu, l’OMC ja va ser objecte de crítiques, tal com van evidenciar les sonades protestes de diversos moviments socials contra la globalització neoliberal i els seus beneficiaris asimètrics durant la Conferència Ministerial celebrada a Seattle el 1999. Però també hi va haver moltes veus en defensa de l’OMC i la globalització, que subratllaven que l’obertura dels mercats a escala mundial ha permès, en gran manera, treure de la pobresa centenars de milions de persones en països emergents. Es va defensar, així mateix, que un sistema multilateral del comerç basat en normes i garantit per un avançat mecanisme de solució de diferències, presidit per l’Òrgan d’Apel·lació de l’OMC, aportaria més seguretat jurídica i previsibilitat a les relacions econòmiques internacionals.