2014: l’altra retirada afganesa
Notes internacionals CIDOB, núm. 69
La retirada de tropes internacionals sembla que ha desencadenat l’inici d’una estampida les conseqüències de la qual només es coneixeran amb el temps. Limitar el dany que pot causar el que sembla una retirada en tota regla i a tots els nivells (governs, empreses, persones) serà crucial per a l’estabilitat de l’Afganistan.
No hi ha res fonamentalment negatiu en la retirada, sempre que es proveeixin els elements, el finançament i l’ajut necessari per cobrir el buit que deixen les forces internacionals. Si això no es garanteix, els temors actuals a l’increment de la inseguretat es poden convertir en realitat, i desencadenar o exacerbar algunes de les tendències negatives ja existents.
La revitalització de la insurgència talibana l’any 2006 va significar l’inici del deteriorament de la confiança i l’optimisme regnants fins al moment al si de la comunitat empresarial. Aquesta tendència es va agreujar a partir de l’anunci del calendari de retirada el 2009.
El pes i la capacitat de canviar la realitat sobre el terreny per atraure els inversors continua estant en gran mesura en mans del Govern afganès, a través de la implementació de les reformes necessàries i d’accions que haurien de garantir un nivell raonable d’ordre públic i de seguretat econòmica.
Tant el període de transició com el de posttransició plantegen un seguit de grans reptes. Tanmateix, cap d'ells és en realitat nou per al país; el que és nou són els mitjans per fer-hi front i la divisió del treball.