Presentació de l’informe NIEM 2022: sobre sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional

L'Informe Nacional per a Espanya NIEM 2022 s’ha presentat aquest matí (28/06 a les 9h) en un acte organitzat pel CIDOB, Barcelona Centre for International Affairs, a l'Espai Bertelsmann de Madrid que ha reunit els principals actors en matèria d’asil a Espanya. Aquest darrer informe ofereix una fotografia de la situació en què es trobaven aquests sistemes en esclatar la guerra d'Ucraïna, i també apunta els principals canvis observats durant el bienni 2020-2021, prestant especial atenció al context de pandèmia. 

L’estudi exposa que la pandèmia i els períodes de confinament van afectar greument els processos d’acollida i integració de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional, però no han alterat de manera estructural el disseny i el funcionament dels sistemes nacionals d’acollida. A nivell europeu i malgrat els esforços per garantir estàndards mínims d'acollida harmonitzats a tota la UE, a la pràctica, el destí d'una persona refugiada continua depenent de l’estat membre en què aquesta rep la protecció internacional.    

• La invasió d’Ucraïna ha provocat l’èxode de persones més ràpid des de la Segona Guerra Mundial: en 4 mesos, més de 7 milions han sortit del país. En termes d’acollida, es tracta d’un repte sense precedents per a la Unió Europea i els seus estats membres: fins a quin punt els sistemes d’asil estaven preparats per enfrontar-s’hi? El projecte National Integration Evaluation Mechanism (NIEM) ens ofereix una resposta a aquesta pregunta. 
• L'estudi, dirigit pel CIDOB a Espanya i finançat per la Comissió Europea, ofereix una anàlisi comparada dels sistemes nacionals d'acollida de 14 països de la UE: Bulgària, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Països Baixos, Polònia, República Txeca, Romania i Suècia. Les dades subratllen la diferència entre «l'acolliment sobre el paper» i «l'acolliment a la pràctica». El marc jurídic destaca com l’aspecte més positiu dels sistemes nacionals d’acollida (amb una puntuació de 71,5 sobre 100). Els problemes més greus afecten la fase d’implementació (32,2 sobre 100). 
• Aquestes tendències es reflecteixen en el context espanyol. El Sistema d’Acollida i Integració per a Sol·licitants i Beneficiàries de Protecció Internacional (SAISAR) presenta un dels marcs jurídics més oberts i favorables del context europeu (82,6 sobre 100), però pateix límits estructurals que perjudiquen la seva implementació (34,5 sobre 100). Entre ells destaquen: l’escassetat de recursos, la manca de mecanismes multinivell de coordinació entre actors i l’absència de dispositius de seguiment i avaluació sistemàtics, basats en l’evidència empírica; límits que es tradueixen en problemes crucials per a la integració de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional. 
• L’informe Nacional per a Espanya NIEM 2022 posa en relleu les deficiències que té el sistema d’asil i acollida espanyol a l’hora de tractar amb els perfils especialment vulnerables, com els refugiats LGTBI o els sol·licitants que han de sortir del sistema després de la denegació de la demanda d’asil. Per al segon col·lectiu la situació és especialment crítica: després de la denegació i la sortida del SAISAR, el procés d’integració es converteix en un camí d’obstacles que condueix cap a l’exclusió social. 

Reptes i límits del sistema d’acollida de protecció internacional a Espanya

L’informe NIEM 2022, dirigit pel CIDOB a Espanya, aprofundeix en el Sistema d’Acollida i Integració per a Sol·licitants i Beneficiàries de Protecció Internacional (SAISAR). Des de la “crisi de refugiats” del 2015, Espanya ha estat el quart país de la UE en nombre de sol·licituds d’asil rebudes (392.820, en total, entre el 2015 i el 2021). El SAISAR ha intentat adaptar-se a aquest repte, i això ha significat en termes d’exigències d’acollida i integració, augmentant la seva capacitat (pel que fa a números d’entitats involucrades, places disponibles i personal emprat) i flexibilitzant l’itinerari d’acollida. Tot i això, "la resposta no ha estat a l’alçada de la demanda", afirma Francesco Pasetti, investigador del CIDOB i coordinador d’aquest informe. Les dades confirmen les tendències observades el 2017 i el 2019: malgrat un marc jurídic obert i favorable (82,6 sobre 100), a la pràctica el sistema d’asil espanyol és incapaç de garantir estàndards d’acolliment i integració a tot el col·lectiu. Els problemes principals afecten el marc de les polítiques (58,3 sobre 100) sobretot a la fase d’implementació (34,5 sobre 100), on destaca la manca de recursos i altres factors, com una formació insuficient del personal per atendre necessitats específiques i diversificades. “Aquesta diferència entre acollida «sobre el paper» i «en la pràctica» es va fer encara més evident durant els períodes de confinament”, assenyala Francesco Pasetti, que conclou que “un model de governança de l’acollida eficaç passa inevitablement per la inclusió d’actors regionals i municipals, per un sistema de finançament concertat i a llarg termini, per un marc de cooperació i planificació més extens, i per mecanismes de control i seguiment basats en l’evidència empírica, per protegir les fortaleses del SAISAR i resoldre’n les debilitats”. 

Els sistemes d’acollida de protecció internacional a Europa. Una mirada comparada

L’informe NIEM 2022 presenta una anàlisi comparada dels 14 països objecte d'estudi. Amb una puntuació de 71,5 (sobre 100), el marc jurídic representa l’aspecte més positiu dels sistemes nacionals d’acollida europeus. A la majoria de les àrees analitzades, des de la inclusió al mercat laboral fins a la integració lingüística, els estats membres garanteixen als sol·licitants d’asil l’accés a drets, recursos i serveis en igualtat de condicions amb la resta de la població. Tot i això, “a mesura que ens allunyem del marc jurídic sobre el paper i ens apropem a la concreció de les accions a la pràctica, els sistemes nacionals d’acollida resulten més deficitaris i problemàtics” declara Pasetti. Els principals problemes del marc de les polítiques (50,4 sobre 100) corresponen a costos i barreres administratives que perjudiquen la igualtat de tracte i augmenten el nivell d'inseguretat de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional. Les limitacions més crítiques s’observen a l'àrea d’habitatge, marcada amb una de les puntuacions més baixes (30,9 sobre 100). Els problemes més greus afecten la fase d’implementació (32,2 sobre 100), és a dir, a l'etapa en què les mesures fixades en el marc jurídic i desenvolupades als documents executius són posades en marxa. 

Entre els països analitzats, Suècia destaca per tenir el sistema més avançat i garantir millors condicions d’acollida. Hongria, Polònia i Bulgària presenten greus mancances i problemes estructurals i se situen a les darreres posicions de l’índex NIEM. Espanya destaca per l’ampli ventall de drets reconeguts a sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional, però alhora per les greus dificultats a l’hora d’assegurar aquests drets a la pràctica. 

Refugiats LGTBI a Espanya

L’informe NIEM 2022 posa en relleu les deficiències que té el sistema d’asil i acolliment espanyol a l’hora de tractar casos de sol·licitants d’asil i persones refugiades LGTBI. Destaca la manca de formació específica de les persones avaluadores en matèria de diversitat sexe-genèrica i en competències interculturals que permetin desxifrar els codis del món LGTBI segons el país d’origen lluny dels estereotips occidentals. L’informe exposa que els refugiats LGTBI es veuen exposats a una discriminació que emergeix no només de la seva orientació sexual i/o identitat de gènere, sinó també de la intersecció d’aquests factors amb altres eixos de desigualtat com l’edat, la raça o l’origen ètnic, o la religió. Aquesta discriminació es fa palesa sobretot en l’accés al mercat laboral, l’habitatge i la sanitat, i la pateixen especialment les persones trans, atesa la visibilitat de la seva corporeïtat. 

Les persones que surten del sistema d'acollida després de la denegació de la demanda d'asil

L’informe NIEM 2022 aprofundeix en una realitat encara poc estudiada en el context espanyol: les experiències i les trajectòries d’integració de les persones que surten del sistema d’acollida després de la denegació de la demanda d’asil. Per a aquest col·lectiu, el procés d’integració, començat al SAISAR, s’interromp bruscament després de la sortida, i es veu perjudicat en totes les dimensions claus, des de l’àmbit laboral fins a la inclusió cívica, desembocant en una situació de desemparament i d’exclusió social. Aquesta situació fa que aquest col·lectiu sigui especialment vulnerable davant de l’explotació laboral, el tràfic de persones, la violència i la xenofòbia. Si es mantinguessin les tendències actuals quant a temps de resolució i taxa de reconeixement de la protecció internacional, és raonable preveure un nombre creixent de persones exposades a aquestes dinàmiques d’exclusió en els propers anys; és a dir, un repte futur crucial per als sistemes assistencials locals i autonòmics. 

>> L’informe es completa amb un annex infogràfic que ofereix una mirada estadística sobre la situació de la protecció internacional a Europa i a Espanya a finals del 2021. 

Sobre el projecte NIEM

El projecte NIEM, liderat pel CIDOB a Espanya, té com a objectiu millorar la qualitat i l'eficàcia dels processos d'integració dels sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional (PSBPI) a 14 estats membres de la UE: Bulgària, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Països Baixos, Polònia, República Txeca, Romania i Suècia. Per això, compta amb un sistema de 173 indicadors que avalua, en una escala de 0 a 100, que els sistemes nacionals d’acollida compleixin els estàndards europeus i internacionals principals en els camps de l’asil, de la integració i dels drets humans. Els socis del projecte inclouen tant institucions acadèmiques com a organitzacions no governamentals, liderades per l'Institute of Public Affairs de Polònia. 

>> Accedeix a l’Informe Nacional per a Espanya NIEM 2022 aquí

>> Accedeix al The European benchmark for refugee integration. Evaluation 2: Comprehensive report aquí