Infografies | El retrocés de la democràcia: un fenomen global?

Després de dècades d’expansió, els índexs de democràcia al món mostren un retrocés sostingut. No obstant això, no hem de confondre la regressió de la democràcia (en aquells llocs on existeix un substrat democràtic) amb la reactivació dels règims autoritaris. També cal diferenciar entre els factors que l’acceleren (com les xarxes socials i la tecnologia, la influència exterior de potències no democràtiques, com la Xina o Rússia; o factors interns, com la polarització, el populisme o la incapacitat de satisfer les necessitats essencials dels electors) i els veritables impulsors de la regressió. Autors com Thomas Carothers i Benjamin Press han assenyalat la importància del lideratge polític com el principal motor del retrocés i l’han tipificat en tres grans models de lideratge: a) l’il·liberalisme alimentat per la frustració (Trump, Orbán, Bolsonaro o Modi); b) l’autoritarisme oportunista, que destrueix les institucions una vegada escollit democràticament, i c) el revengisme, que succeeix per exemple en cops militars (com a Myanmar o a Egipte). Els tres lideratges busquen activament el desmantellament dels mecanismes de fiscalització institucional (com les comissions, la judicatura, la constitució o el parlament) i no institucional (com la premsa, la universitat o el sector empresarial).