Hi haurà Brexit?
*Aquesta opinió s’ha publicat prèviament a El Periódico
Theresa May va convocar eleccions anticipades al Regne Unit amb un doble objectiu: consolidar una majoria conservadora per apaivagar les veus internes dissonants i traslladar a Brussel·les la seva nova fortalesa davant les negociacions del brexit. En tots dos, el seu fracàs és estrepitós. L’estabilitat d’un nou Govern conservador és avui més incerta i, davant el reforç de Macron a França i la millora de Merkel a Alemanya, May es converteix en un actiu encara més tòxic a Brussel·les. Juncker ha dit que la Unió Europea està en disposició de començar a negociar tan aviat com el Regne Unit estigui preparat. Però amb raó la cap de la diplomàcia europea, Mogherini, ha afegit que un any després del referèndum seguim sense tenir clara la posició de Londres respecte del brexit.
Així que ¿hi haurà brexit? L’article 50 del Tractat de la UE, que regula la sortida d’un membre de la Unió, està redactat amb l’objectiu que Brussel·les domini el procés. Estableix un període de dos anys per a l’acord de sortida, que van començar a comptar quan May va enviar la notificació fa ja més de dos mesos. Disposa que sigui la Comissió Europea qui negociï en nom dels 27 estats membres. I en cas de no acord, l’Estat que es retira s’acosta a un precipici on deixen d’aplicar-se-li els beneficis de la pertinença a la UE, com el mercat únic. Per començar a negociar és necessari comptar també amb la solidesa de la contrapart, fet que ha portat alguns a posar en dubte el 19 de juny com a data d’arrencada de les negociacions.
Malgrat això, és improbable que es faci marxa enrere en el brexit. Tant conservadors com laboristes han volgut girar full en aquesta campanya als resultats del referèndum, centrant-se en el tipus d’acord sobre el brexit que ha de prioritzar-se. May surt debilitada d’aquestes eleccions, i per això la pressió dels conservadors més euroescèptics augmentarà. I els únics que demanaven un segon referèndum, els liberaldemòcrates, no estan en condicions d’imposar un canvi de rumb. En canvi, sí que està sobre la taula la possibilitat de matisar el brexit dur de May, que inclou sortir del mercat únic, limitar la llibertat de circulació i posar fi a la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la UE.
La dificultat passa per alterar el pecat original, és a dir, els continguts de la carta de May del 29 de març. Aquesta es va redactar amb les exigències pròpies d’un brexit dur, i la UE va respondre amb un mandat negociador dur. Fins avui, els estats han fet pinya rere la posició de la Unió, tot i els esforços del Regne Unit per dividir la UE, per exemple, acostant-se a Polònia. Amb les negociacions per començar, la tàctica no ha fet efecte.
Del resultat de les eleccions britàniques podria sorgir un brexit més suau, que requeriria matisar els continguts de la carta de May i el desenvolupament del mandat negociador de la Unió. Els equilibris que haurà de fer May per no perdre la confiança dels seus i mantenir l’estabilitat del Govern redueixen el seu marge de maniobra. Tampoc serà fàcil girar full al clima de desconfiança que els conservadors fa temps que generen a ulls de Brussel·les.
Paraules clau: Brexit, Europa, Regne Unit, Theresa May, Eleccions
D.L.: B-8439-2012