Exportant distorsions: la política industrial xinesa i la resposta europea

Els efectes de la política industrial xinesa se senten més enllà de les seves fronteres. D’una banda, les empreses estrangeres veuen reduïts els seus intercanvis en aquell país; de l’altra, aquestes mateixes empreses competeixen en altres territoris amb companyies xineses que s’han beneficiat o es beneficien de la seva política industrial, i, per tant, la competència no es troba en igualtat de condicions. D’aquesta manera, allò que comença amb una erosió gradual de la quota de mercat a la Xina condueix a una disminució de la quota de mercat a altres països. És a dir, les distorsions del mercat que comencen a la Xina no es queden a la Xina.Aquesta contribució se centra en la política industrial xinesa i les seves repercussions en l’economia global. El valor d’aquest article és explicar, a través del cas pràctic dels béns de tecnologia mèdica, de quina manera la política industrial xinesa passa de l’àmbit general —plans estratègics i línies generals— al concret —augment de la quota de mercat de les empreses xineses en el sector dels béns de tecnologia mèdica. Desxifrar el «manual» de la política industrial del gegant asiàtic en aquest sector ens permet, no solament entendre com s’aplica en una indústria determinada, sinó també desentranyar el procediment pel qual la política econòmica serveix de palanca per situar empreses xineses a la frontera tecnològica en altres sectors.