Cadenes de valor i comerç a Barcelona. Una visió històrica i una proposta de futur

Monografia CIDOB_79
Data de publicació: 12/2020
Autor:
Paloma Fernández Pérez, Catedràtica d’Història Econòmica, Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial Facultat d’Economia i Empresa, UB
Descarregar PDF

«Som en un entorn de guerra.» No és una frase extreta de cap document de fa 100 anys, quan a Barcelona les nostres empreses van sentir agudament l’escassetat d’importacions i la inflació causades per la I Guerra Mundial, la població va patir una de les pandèmies més mortals del segle xx, i es van trencar —i amb més profunditat que avui dia— les cadenes de valor i el comerç a la ciutat i a la resta d’Europa. No. Aquesta frase la va dir, el 3 de setembre de 2020, Martín Sellés, president de Farmaindustria, la patronal de les empreses farmacèutiques del país. A 29 de juny de 2020, hi estaven associats 141 laboratoris; 45, de nacionals, i els altres, filials o propietat de multinacionals de la resta d’Europa i dels Estats Units. Entre els nacionals, hi són alguns dels grups familiars més antics creats a la nostra ciutat, a Barcelona: Almirall, Esteve, Ferrer.Grifols, una de les tres corporacions més grans del món en derivats del plasma, no és a Farmaindustria com a empresa associada, però produeix medicaments i té la seva seu corporativa a Sant Cugat de Vallès, i el seu centre històric a Barcelona, al bell mig del carrer de Jesús i Maria, al costat de passeig de la Bonanova. La frase del president de Farmaindustria és important; la seva veu representa un sector molt competitiu i internacionalitzat, en què Barcelona brilla des del primer terç del segle XX de manera resilient, molt vinculat a l’existència de xarxes amb l’exterior; un sector acostumat, des dels anys vint del segle passat, i sobretot després de la II Guerra Mundial i amb la gran acceleració de l’entrada a la CEE, a les aliances estables amb empreses de països líders.