Resultats del projecte BRIDGES: Producció i impacte de les narratives sobre migracions

L’objectiu del projecte BRIDGES: Assessing the production and impact of Migration narratives és entendre les causes i les conseqüències de les narratives migratòries en un context de creixent politització i polarització, centrant-se en sis països europeus –França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Espanya i el Regne Unit– i posant el focus de l’anàlisi a:

• Com es desenvolupen les narratives als mitjans de comunicació i les xarxes socials.

• El paper de les veus alternatives (de la societat civil) i la seva capacitat de transformar les narratives dominants.

• El poder transformador de les narratives testimonials i la seva capacitat d’influir en com sentim i pensem la immigració.

• Com les narratives afecten les respostes en termes de polítiques.

• L’impacte de les campanyes informatives finançades per la UE a l’Àfrica amb l’objectiu d'influir en els processos de decisió de potencials migrants.

​Respostes a la immigració: El poder de les narratives davant dels fets 

“Les nostres respostes a la immigració no estan determinades per fets, sinó per les nostres interpretacions sobre aquests fets” exposa Blanca Garcés, coordinadora científica del projecte BRIDGES, subratllant que “tan important com entendre la realitat és entendre com aquesta realitat és percebuda”. I és que les narratives migratòries són l’objecte principal d’estudi aquest projecte, i fins a quin punt “què es diu, com, per qui, on i quan explica part de l’èxit d’unes narratives davant d’altres”. 

A continuació, es detallen les principals conclusions del projecte BRIDGES:

• Les històries personals generen identificació i, per tant, empatia amb les persones immigrants. Mentre que la cobertura mediàtica ràpida i allunyada de la realitat de la immigració no ajuda a crear aquesta identificació amb les persones migrants.

• L’acceptació de noves arribades és major com menys es relacionen amb la immigració. És el cas de la immigració llatinoamericana, que arriba fonamentalment a través dels aeroports i no es percep com un problema, lluny del focus mediàtic i l’espectacularització d’altres fronteres.

• Als mitjans de comunicació hi dominen les veus dels polítics. En canvi, les veus de les persones migrants hi són pràcticament absents.

• Els debats estan dominats de manera creixent per les forces polítiques d’extrema dreta i els discursos antiimmigració. Les seves estratègies es caracteritzen per una major organització, finançament, coherència, regularitat i capacitat d’introduir nous temes en el debat.

• Moltes forces polítiques eviten parlar d’immigració i, quan ho fan, acaben responent de manera reactiva als discursos antiimmigració. Per tant, perden la possibilitat d’orientar el debat i sovint acaben assumint els postulats antiimmigració per por de perdre el suport d’un electorat que es percep cada cop més contrari a la immigració.

• Les narratives dominants als mitjans de comunicació determinen el debat polític. Si bé la discussió entorn de les polítiques sol romandre a un nivell més tècnic, i per tant allunyat de debats més polaritzats i simplistes, la tendència és a mimetitzar-se, amb polítiques cada vegada més simbòliques que busquen complaure potencials votants més que abordar determinades realitats. Les xarxes socials poques vegades introdueixen nous temes, sí que repliquen i amplifiquen les narratives presents als mitjans de comunicació.

• Hi ha moments en què ja sigui per un fet inesperat o pel debat sobre una nova llei o sentència judicial s’obre una finestra d’oportunitat per transformar les narratives dominants.

Les campanyes informatives de la UE a Àfrica, èxit o fracàs? 

L’estudi conclou que les campanyes informatives de la UE a l’Àfrica per desincentivar l’emigració irregular cap a Europa no són efectives perquè no tenen en compte les circumstàncies i les percepcions dels potencials migrants. “És fonamental entendre que les migracions no són projectes individuals sinó familiars”– explica Blanca Garcés, coordinadora científica del projecte BRIDGES–, i encara que els migrants reconeixen els riscos segueixen pesant més les oportunitats, “ja que la principal font d’informació són les històries èxit d’amics, familiars i coneguts, especialment a través de les xarxes socials”.

Durant els tres anys de durada del BRIDGES (2021-2024), el projecte ha adoptat un enfoc col·laboratiu i multidisciplinar, involucrant a investigadors de diferents disciplines i institucions de l’àmbit acadèmic, la societat civil i el món de la cultura, amb especial atenció a la inclusió de les veus de persones migrades. Els resultats del projecte es poden consultar a través de les xarxes socials del projecte –instagram, X, i canal de YouTube– i al seu web, que inclou 32 Working Papers amb resultats nacionals i comparatius, 3 Policy Briefs, un document amb directrius sobre com incloure la perspectiva de gènere en l’anàlisi de les narratives migratòries, 7 articles d’opinió que reflexionen sobre les qüestions més urgents dels debats públics i polítics actuals en matèria d’immigració, un toolkit per crear narratives més inclusives i diversos productes multimèdia – 9 infografies, 11 vídeos i 3 podcasts. Amb l’objectiu de crear narratives més inclusives sobre la migració des d’una perspectiva artística, també s’ha dut a terme un concurs de hip hop i de muralisme organitzat per la Fundació Contorno Urbano i l’associació global Hip Hop Works Inc., i l’exposició fotogràfica itinerant Out of Frame comissariada per ZONA.

‘BRIDGES: assessing the production and impact of migration narratives’ és un projecte finançat per la Unió Europea sota el programa marc per a la investigació i el desenvolupament H2020. El projecte s’ha implementat mitjançant un consorci de 12 institucions de diferents països europeus sota la coordinació del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). Blanca Garcés, investigadora sènior i coordinadora de recerca del CIDOB, és la coordinadora científica del projecte.