El Raval Project: invisibilitat, integració i aspiracions
Qui representa les persones que no poden votar? Quins són els seus interessos i les seves demandes? Els ciutadans de tercers estats que no tenen la nacionalitat d’un estat membre però viuen a la Unió Europea es veuen afectats per les seves polítiques i, tot i així, no tenen possibilitat de decidir sobre elles.
Qui representa les persones que no poden votar? Quins són els seus interessos i les seves demandes? Els ciutadans de tercers estats que no tenen la nacionalitat d’un estat membre però viuen a la Unió Europea es veuen afectats per les seves polítiques i, tot i així, no tenen possibilitat de decidir sobre elles. Aquestes persones que no tenen dret a votar en les eleccions regionals, nacionals ni europees (alguns ni tan sols poden votar en l’àmbit local) esdevenen invisibles malgrat la seva important contribució a les societats europees, tant a nivell social i cultural com econòmic. A més, la crisi econòmica i política que ha patit la Unió Europea en els darrers anys ha fet que el canvi de discurs en la seva agenda política hagi eclipsat el tema de la integració dels immigrants.
El Raval Project, l’objectiu del qual és millorar la participació política, la representació i la integració dels immigrants, ha donat veu a aquests ciutadans a través d’una investigació qualitativa centrada al Raval, el barri de Barcelona on el CIDOB té la seva seu i que compta amb la densitat de població immigrant més alta de la ciutat -més de 20.000 ciutadans no comunitaris, que representen més del 40% de la població total.
Fruit dels resultats de la investigació, basada en deu entrevistes en profunditat i 4 focus groups amb ciutadans de tercers països i representants de les seves associacions, el Raval Project presenta, a través dels testimonis del Javi, la Mariam i el Miguel, les percepcions, demandes i expectatives d’aquests ciutadans recollides en tres capítols: invisibilitat, aspiracions i integració.
El Javi té 25 anys i va arribar des de Guinea amb la seva mare quan només en tenia 9. El 27 de setembre, el Javi podia votar per primera vegada en unes eleccions autonòmiques de Catalunya però no va acudir a les urnes. Considera que cap partit el representa i que la Unió Europea parla de la immigració com un problema amb el qual ha de lidiar.
El Miguel té 54 anys i va arribar des de Filipines el 1986. La comunitat filipina de Barcelona és una de les més grans i més antigues d’Europa. El 60% d’aquesta comunitat viu al Raval. Per a ell, l’idioma és un dels principals obstacles per a la seva integració però espera que les properes generacions puguin incorporar-se a la vida política de la ciutat.
La Mariam té 24 anys i va arribar des del Pakistan quan en tenia 14. En el moment d’entrevistar-la, estava a punt de donar a llum. El Raval és casa seva i el lloc on vol que creixi la seva filla. Se sent part del barri i participa activament en una associació d’ajuda a les dones pakistaneses.
El proper 25 de gener, el Raval Project presentarà aquests tres documentals breus a la seu del Comitè Econòmic i Social Europeu a Brussel·les, així com un informe de recomanacions polítiques amb l’objectiu de donar veu a aquests ciutadans.