Ernest Urtasun: “Europa necessita un relat compartit en positiu de la crisi dels refugiats”

El passat divendres 16 d’octubre el CIDOB va oferir en el marc del seu cicle “Què passa al món?” la segona sessió de debat sobre la crisi dels refugiats amb el focus posat en la resposta europea i en com aquesta crisi posa de manifest algunes de les contradiccions i tensions del procés de construcció europea. 

El debat va tenir lloc un dia després de l´última reunió del Consell Europeu amb la qüestió dels refugiats com a principal punt de l’ordre del dia. “Han calgut quatre cimeres per arribar a unes conclusions deficients i amb l’accent posat en el control sobre el flux de refugiats”. Amb aquest argument, Pol Morillas, investigador del CIDOB per a Europa, encetava el debat i posava sobre la taula si la crisi dels refugiats està posant en qüestió els valors europeus. 

Ernest Urtasun, diputat al Parlament Europeu (ICV-EUiA), creia que aquestes conclusions del Consell Europeu en les quals “només es parla de retorn” posaven de manifest el viratge de la posició europea en matèria de refugi. “Si a l’estiu el focus estava posat en què fèiem i en els mecanismes de reubicació i reasentament” –explicava Urtasun– ara que la pressió mediàtica ha disminuït només es parla de “no tocar el Conveni de Dublín; de no assumir un mecanisme permanent per a la reubicació i de garantir el retorn”. Urtasun també va assenyalar el pla d’acció conjunt de la UE amb els països tercers, i més concretament amb Turquia, com una mesura per “evitar que els refugiats arribin a Europa”. 

Per Anna Terrón, exsecretària d’Estat d’Immigració i Emigració, el més interessant de les conclusions del Consell Europeu és “el que no diuen” i va recriminar als líders europeus estar més pendents de la narrativa que sobre la crisi dels refugiats s’ofereix a la ciutadania europea –una ciutadania colpejada per les imatges aparegudes als mitjans de comunicació–, que no pas en resoldre la pròpia crisi. Anna Terrón demanava un impuls polític comú en matèria d’asil i migracions que permetés uns mecanismes d’acció conjunta. “La falta d’una resposta sòlida davant aquesta crisi és el que ha generat més tensions sobre l’acord de Schengen”, va argumentar Terrón, qui també va apuntar aquest gir en el discurs de la UE sobre la qüestió dels refugiats al·ludint a les últimes declaracions d’Angela Merkel en les quals parlava que “el retorn és possible” i que en opinió de Terrón són fruit de les pressions internes a les quals s’ha vist sotmesa la canceller alemanya.     

Anna Terrón va posar de manifest que en aquests moments en matèria d’asil el que hi ha és “un sistema nacional amb normes europees” i que l’actual model –segons el qual el país responsable de l'asil serà el primer que trepitgi el refugiat– fomenta l’incompliment de la norma per part dels Estats i dels propis peticionaris d’asil. “Quan un refugiat truca a les portes d’Europa no se li obre una porta europea, se li tanquen 27” va sentenciar Terrón. 

La incapacitat de la UE per establir una normativa comuna sobre com s’han d’acollir els refugiats i resoldre les demandes d’asil, i sobre els estàndards de protecció internacional dels refugiats són una mostra de “la falta de més Europa”. Per Terrón aquesta crisi no pot ser només abordada com una qüestió de seguretat i des dels ministeris de l’interior dels 28 Estats i posava com a exemple les imatges dels refugiats recorrent els camps d’Hongria.    

Ernest Urtasun apel·lava a analitzar els instruments jurídics que ja existeixen –el Conveni Europeu de Drets Humans del 1950, la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats del 1951, FRONTEX, l’acord de Schengen del 1985– i veure de quina manera s’estan fent servir. Les devolucions en calent a les costes de Grècia i a Ceuta i Melilla; les actuacions de la policia hongaresa sobre els refugiats; el tancament de les fronteres entre Alemanya i Àustria són exemples de l’incompliment d’aquestes normes. “Estan en perill els fonaments propis de la UE” assenyalava Urtasun amb una referència especial a la lliure circulació de persones.

Turquia, nova frontera europea? 

En relació als acords amb tercers Estats, Turquia esdevé un país clau per contenir els fluxos de refugiats que arriben a Europa i enfortir el seu paper com a frontera. Aquest país té una població de 80 milions d’habitants i acull dos milions d’asilats. Però sobre la relació entre la UE i Turquia planeja l’ombra del dubte envers els possibles motius implícits d’aquest acord a uns dies que Turquia celebri eleccions legislatives. L’assignació de tres mil milions d’euros per front a l’arribada de més refugiats, la liberalització de visats pels ciutadans turcs i les negociacions per accelerar l’ingrés de Turquia a la UE estan sobre la taula de negociacions. El que s’està fent amb Turquia “és posar un tap” denunciava Urtasun qui també es mostrava preocupat amb la gestió dels hotspots a Grècia i Itàlia. Aquests punts d’arribada comunitaris amb capacitat de tramitar sol·licituds però que per Urtasun poden acabar ens camps de detenció des d’on es faci el retorn. 

La crisi dels refugiats ha posat de manifest que no es poden “aïllar els conflictes” i que en aquests moments la seguretat exterior i interior estan íntimament relacionades. Anna Terrón demanava anar més enllà de la crisi actual i considerava necessari abordar les relacions amb els països tercers de forma global i conjunta, establir amb ells un diàleg que inclogui migració i asil com a elements importants i dotar d’instruments de gestió a aquests països per fer front als fluxos de persones. 

Una Europa debilitada per contínues crisis 

El projecte europeu s’ha vist novament desbordat per una crisi que ha provocat tensions entre l’Est i l’Oest de la Unió Europea amb els Estats de Visegrád –República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Hongria– en contra de les quotes obligatòries per distribuir els refugiats. Tot i aquesta fractura, Urtasun va preferir parlar de “responsabilitats compartides” i va posar l’exemple d’Espanya, que va bloquejar el sistema de salvament marítim Mare Nostrum, o el de Dinamarca, que va posar anuncis a diaris del Líban intentant dissuadir l’arribada de més refugiats al seu territori.     

“Aquesta crisi ha debilitat Europa interna i externament” assegurava Terrón. El fet que Europa amb uns 500 milions de població no sigui capaç d’acollir 500.000 persones “debilita profundament la capacitat negociadora de la UE envers països tercers”. A nivell intern, “la manca de voluntat per part dels Estats de cedir més sobirania i els discursos nacionalistes xenòfobs són les principals causes d’alguns debats tòxics que només serveixen per tensar i que acaben normalitzant els discursos de l’extrema dreta europea”, va alertar Urtasun. Anna Terrón va fer una crida a trencar aquesta dinàmica, mentre que Urtasun “demanava construir un relat alternatiu en positiu de la crisi dels refugiats” com per exemple havien fet les ciutats de Barcelona i Madrid amb les seves corresponents alcaldesses al capdavant.       

En el temps de debat amb l’audiència es van tractar qüestions com l’incompliment per part de l’Estat espanyol de la directiva d’acolliment i retorn; la directiu de protecció subsidiària i el protocol concret pels menors no acompanyats que s’activa en aquestes situacions, entre d’altres.   

Aquest especial cicle “Què passa al món?” es tancarà amb la tercera i última sessió “Com s’acull als refugiats que arriben?”, en una data encara per determinar, dedicada a la primera acollida i la posterior integració dels refugiats.