El despropòsit de Meloni i de la UE

“Primer va ser el Regne Unit de Sunak amb el seu centre per a sol·licitants d’asil a Ruanda. Després la Itàlia de Meloni amb un centre a Albània. Des del maig d’aquest any, s’hi han sumat disset estats europeus que, demanant solucions ‘innovadores’ i ‘canvis de paradigma’, apunten en la mateixa direcció”, afirma Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB, que analitza en aquesta columna d’opinió la creació de centres de retorn fora de la Unió Europa. Segons Garcés, el centre obert per Itàlia a Albania és econòmicament costós, legalment controvertit, poc eficient i de resultats incerts. Per què, llavors, tant d’interès en replicar un model que sembla condemnat al fracàs? “Perquè els seus objectius són uns altres. De portes enfora, aquestes polítiques pretenen desincentivar noves sortides. De portes endins, aquesta política pretén posar en qüestió el marc legal. La discussió ja no és entre l’extrema dreta i la resta de forces polítiques. La diferència entre uns partits i uns altres, en matèria d’immigració, és cada vegada més insignificant. La gran disputa ara és entre política i estat de dret. I la pregunta és inevitable: serà l’estat de dret prou fort per parar els despropòsits de la política?”, es pregunta Garcés.