La crisi de la sobirania a Europa

Els estats membres de la Unió Europea (UE) perceben com la seva sobirania nacional es va debilitant inevitablement. La interdependència i les dinàmiques globals, des de la integració europea fins a les crisis econòmica i climàtica, han limitat l’autonomia dels estats. Alhora, la creixent importància dels actors subestatals com les ciutats, que governen els espais quotidians, o les regions, que reclamen més descentralització, també tensionen les estructures estatals i la seva legitimitat. 

Tot i això, en resposta a aquestes tendències, els estats opten per disminuir el ritme del procés d’integració europea, donant preeminència a les dinàmiques intergovernamentals enfront de les estratègies i polítiques comunes. Les institucions supranacionals, com ara la Comissió o el Parlament Europeu, sovint queden relegades a un segon terme, eclipsades per la primacia del Consell de la UE i el Consell Europeu.

A pesar d’aquestes tensions des de dalt i des de baix a les que està sotmès el concepte de sobirania, tant a nivell internacional, com europeu i local, els estats membres encara en reclamen el monopoli. Aquest seminari, organitzat conjuntament pel CETC i el CIDOB, vol explorar, en primer lloc, el significat del concepte de sobirania a l’Europa contemporània, en un marc de disputa creixent entre el supranacionalisme i l'intergovernamentalisme. I, en segon lloc, també vol presentar estratègies per institucionalitzar formes de sobirania compartida, per tal d’adreçar les tensions i crisis de la sobirania estatal. 

Per tal d’acomplir aquest doble objectiu, aquest seminari de dos dies s’estructurarà al voltant de dues ponències inicials, seguides per sengles taules rodones de debat. La primera ponència i taula rodona tractarà sobre els desafiaments de la integració europea en torn de dues idees: les possibilitats d’una integració europea a diferents velocitats i els processos de governança multinivell. La primera idea se centra en la possibilitat de que diferents parts de la UE puguin integrar-se en diferent grau i ritme, per tal de donar resposta a les diferents sensibilitats i reptes polítics que afronta la Unió (des dels euroescèptics, fins als partidaris de més integració). La segona idea cobreix la proposta d’establir cooperació entre els diferents nivells de governança, des de ciutats a regions com Catalunya, en la gestió de futures crisis europees. 

La segona sessió planteja la idea de la sobirania com una forma de “taking back control”. Els ponents debatran l’afebliment de l’Europa social que s’ha produït com a conseqüència de les crisis econòmica i migratòria. Repensar la sobirania requereix plantejar formes innovadores de donar resposta a preocupacions socials: des de posar en marxa programes d’integració fiscal o millorar la provisió de serveis a nivell subestatal, a fer les reformes oportunes que permetrien una resposta més eficient i humana als futurs fluxos migratoris. El Govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona s’han mostrat crítics amb les respostes estatal i europea a aquestes crisis, però cal explorar formes de donar sortida a aquestes reivindicacions de sobirania per tal de que puguin marcar una diferència en aspectes socials.