El costat fosc de la IA urbana: l’impacte ambiental i social dels algorismes

La intel·ligència artificial (IA) s'ha convertit en un dels temes més populars de l'any, també al món urbà. I l’explicació és senzilla: avui aquesta tecnologia és àmpliament percebuda com una eina valuosa per abordar els reptes més importants de les nostres societats, inclosa la gestió de l'emergència climàtica. Els usos potencials de les aplicacions d'IA són amplis i variats: des de la millora de l'eficiència en l'ús dels recursos a la millora de l'eficàcia del transport i la planificació urbana o la prestació de serveis urbans més personalitzats. La IA també és la força impulsora de la transició verda i digital promoguda per ciutats d'arreu del món. Tanmateix, tot i que tendim a imaginar el món digital com un espai eteri, il·limitat, desmaterialitzat i neutral, hi ha costos socials i ambientals significatius associats a la creixent dependència de les nostres societats dels sistemes d'IA. 

Per començar, la capacitat informàtica necessària per desenvolupar i desplegar sistemes d'IA requereix grans infraestructures de dades, especialment centres de dades que consumeixen grans quantitats d'energia i aigua. Per posar-ho en xifres: els centres de dades representen l'1,5% de l'ús global d'electricitat, i entrenar només un model d'IA pot emetre més diòxid de carboni que les emissions de vida útil d'un cotxe mitjà. A mesura que aquestes infraestructures famolenques d'energia es traslladen sigil·losament als centres urbans, augmenta la necessitat de fer-les més verdes i eficients per tal que les ciutats puguin complir amb els seus compromisos climàtics. Així mateix, el hardware de la IA (xips i plaques de circuit) depèn en gran mesura de metalls rars i terres rares, l'extracció dels quals comporta importants costos ambientals, socials i geopolítics. Finalment, la necessitat de substituir periòdicament els dispositius digitals està tenint un impacte preocupant en la quantitat de residus electrònics que generem. 

En l'àmbit social, molts dels sistemes algorísmics utilitzats pels governs locals per donar suport a la presa de decisions són propensos a incorporar i reforçar els nostres biaixos socials existents. Abordar-los requereix adoptar una perspectiva dels drets digitals i garantir que el seu desplegament tingui en compte principis ètics bàsics com ara la no discriminació, la transparència, la protecció de la privadesa o la responsabilitat. Una qüestió fonamental en aquest sentit, és com la curació algorítmica pot influir en el caràcter i la qualitat de la nostra democràcia. Finalment, des d'una perspectiva de justícia global, gran part de la innovació d'IA emprada per les ciutats d'arreu del món està impulsada per treballadors mal pagats del sud global. 

Metodologia del seminari 

El Programa Ciutats Globals del CIDOB, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, ​​organitza un seminari internacional per reflexionar sobre el costat fosc de l'ús extensiu de la intel·ligència artificial des d'una perspectiva urbana. Concretament, pretén millorar la nostra comprensió de les externalitats negatives ambientals i socials que comporta el desenvolupament de sistemes d'IA i discutir com mitigar-les o superar-les mitjançant iniciatives locals específiques. 

El programa consta de dos blocs. Cada bloc s'obre amb una intervenció de 10 minuts de dos ponents principals, seguida d'una discussió moderada al voltant d'un conjunt de preguntes bàsiques que es distribuiran amb antelació. Per fomentar un debat dinàmic i la proposta de noves idees, el moderador pot demanar als participants individuals que intervinguin en un punt rellevant de la discussió. Les conclusions del seminari contribuiran a la investigació de l'Observatori Global d'Intel·ligència Artificial Urbana i serviran de base per a una posterior publicació que traurà el CIDOB en els propers mesos.