Dret a la ciutat, dret a la diferència: Eines i propostes dels governs locals per avançar en la seva implementació
Com es pot fer realitat el dret a la ciutat a partir de la diferència? Com es poden construir entorns cohesionats? De quina forma es pot modelar una ciutat que sigui realment expressió de la barreja social?
Activitat realitzada
CIDOB, sala Jordi Maragall, Elisabets 12, 08001 Barcelona
CIDOB amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la Biennal de Pensament. Ciutat Oberta
El dret a la ciutat apel·la a què els seus habitants s’apropiïn col·lectivament de les ciutats, dotant-les de forma i contingut a través de la seva activitat quotidiana. És un reclam que ens interroga sobre a qui pertany la ciutat i com es decideix el seu desenvolupament i futur.
El repte que suposa fer realitat el dret a la ciutat és especialment considerable en el marc de les actuals societats urbanes, altament diverses i, en alguns casos, fins i tot polaritzades. Ja sigui com a conseqüència de l’atracció de “talent” internacional, de l’arribada de persones migrades o refugiades o, senzillament, per l’existència de diferents identitats, col·lectius i segments sòcio-econòmics, les ciutats són espais en els quals conviuen una àmplia amalgama de subjectes i grups que no sempre dialoguen entre sí.
En aquestes condicions, com es pot fer realitat el dret a la ciutat a partir de la diferència? Com es poden construir entorns cohesionats? De quina forma es pot modelar una ciutat que sigui realment expressió de la mixtura social?
Des de finals dels anys 90, governs locals d’arreu del món han intentat donar resposta a aquest repte construint una política de drets a través de diferents mecanismes: cartes municipals (Montreal, Viena, Ciutat de Mèxic, Bandung), regidories o oficines de drets humans (Barcelona, Nuremberg, São Paulo, Venècia), comissions (Ciutat de Mèxic, Eugene o Nova York), plans estratègics o fulls de ruta (Bogotà, Graz, Madrid), indicadors d’avaluació (Gwangju o York), síndics de greuges locals (Montreal, Lleida o Vitòria-Gasteiz), ordenances municipals (Higashiosaka, Oizumi o Seül) o les més diverses polítiques públiques concebudes a partir d’un enfocament de drets humans (benestar social, habitatge, cultura, educació, medi ambient, participació ciutadana,...).
Després de dues dècades d’experiències en aquest camp, el seminari es proposa fer balanç de l’eficàcia d’aquestes eines per fer avançar el dret a la ciutat, sobre tot a la llum del creixent avenç de discursos xenòfobs i populistes que s’alimenten de la generació d’odi i d’aversió al que és “diferent”.