Cicle “Petites històries, grans explicacions” Fronteres mercenàries

Per demanar refugi cal creuar almenys una frontera. Si no, estem parlant de desplaçats interns, que de fet són la majoria. Però creuar fronteres no és fàcil. Cal saltar murs cada vegada més infranquejables, llançar-se al mar fins i tot a risc de perdre la vida, estar disposat a passar períodes en camps de detenció, pagar als passadors per cada intent i no defallir pel camí, encara que no s’arribi o es sigui retornat a la casella de sortida.

La indústria o mercat de la frontera està en auge. Europa externalitza el control de les seves fronteres als països d’origen i trànsit: promet ajuda al desenvolupament, tractats comercials o la liberalització de la política de visats a canvi de control fronterer i acords de readmissió. Europa paga també a una creixent indústria fronterera, des de les empreses que fabriquen tanques, filferros i altra tecnologia de frontera a les entitats que gestionen els centres de detenció o les companyies aèries que s’ocupen de les deportacions. Des de l’altre costat, paguen també els refugiats i immigrants. De fet, com més alts i militaritzats siguin els murs, més paguen.

Des d’aquesta perspectiva, la frontera és mur i mercat alhora. Què implica aquesta mercantilització de la frontera per a aquells que cerquen refugi? Debatrem aquesta qüestió amb Agus Morales, director de la Revista 5W i autor del llibre ‘No somos refugiados’, Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB experta en migracions, i Jad, català d’origen sirià que va fundar l’ONG El Poble Ajuda al Poble per assistir els refugiats,  en un diàleg moderat per la periodista de La Xarxa Mònica Hernández.

>> La conferència s’emetrà en streaming aquí.